Després de molt d’esforç en tots els sentits ho hem aconseguit!
Toquem de peus a terra perquè ara ja no som les que erem
abans. Ara que ja hem deixat la muntanya i el mar, que hem tornat i hem pogut
gaudir d’una bona dutxa, hi ha una part de nosaltres que no vol, encara, deixar de
mirar al cel per contemplar el màgic univers d’estrelles en forma de marxadors i marxadores fortes i constants .
Deixem enrere, els estiraments, els mals musculars, les
llagues, els massatges, els camps pomposos, el camí, el sol i la lluna, el cotxe
carregat de menjar, els polvos de talc, els gels recuperadors i el suport
Italià. Deixem enrere aquestes visions mentre la nostra vida emprén un nou ritme. I mirem
endavant quan sembla que la Trailwalker ens fa una abraçada per haver-nos enfrentat
a ella.
Han estat 25 hores de riures, de superació, de tensió i
relax, de molta feina a fer, de descans, de banquets, d’emocions, de comiats,
de convivència, de diversió, de records, de sentiments, de respecte, d’esforç,
d’errors i encerts, de cor, de descoberta, de diàleg, de delicadesa, de
contactes, de canvis, de resultats… però sobretot d’estima.
GRÀCIES A TOTS/ES PER FER-HO REALITAT!
Entrant a al recinte firal d'Olot
Dorsal del cotxe de suport
L'equipàs al complet
Les marxadores!
El nostre suport incondicional
El tret de sortida
Fins demà!
Flors i violes per amenitzar el trajacte. Calor, calor! Bfff
A l'Equador de la marxa, quilòmetre 50.
El banquet del sopar!
Primeres seqüeles...
Bon dia pel matí!
En direcció a Sant Feliu de Guíxols.
Arribant a la meta
Eufòria i emoció!
Una grata sorpresa a l'arribada.
Guissonencs i guissonenques en una emocionant rebuda!
Arribada al punt de migdia!
Emocions a flor de pell.
Un somni fet realitat. GRÀCIES!
